L’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica (Anpier) acaba d’alertar sobre els riscos de l’actual “ultraconcentració de la propietat d’instal·lacions fotovoltaiques”. Així mateix, avisa, mitjançant un comunicat de premsa, que s’hauria de modificar el sistema de subhastes de potència i regular l’accés a la xarxa general perquè sigui més oberta a iniciatives locals. En cas contrari, Anpier assenyala que es consolidarà un model de concentració de la propietat que qualifica altament perjudicial perquè impedeix redistribuir la riquesa solar que es genera a tot l’Estat.
Anpier adverteix que els beneficis derivats de la generació fotovoltaica estan sent monopolitzats per un reduït nombre d’empreses, gràcies a una normativa que, fins ara, ha fomentat la concentració, atès que incentiva la construcció de macroparcs, amb unes condicions “inassolibles per a pimes i iniciatives locals, i també per l’opacitat quant al restringit accés als punts d’evacuació, una qüestió essencial que no ha estat objecte d’anàlisi i acció reguladora”.
Cal destacar, en opinió d’Anpier, que la generació fotovoltaica, un cop construïda, genera menys ocupació que a escala més petita. Els beneficiaris, tal com apunta Anpier, seran bàsicament els inversors i no hi haurà repercussió en la creació de llocs de treball. Anpier remarca que “les petites i mitjanes iniciatives són les úniques capaces d’aportar ocupació i valor al territori”.
L’Associació de Productors d’Energia Fotovoltaica argumenta que el 90% dels 3.000 Megavats fotovoltaics de la darrera subhasta es van repartir entre menys de 30 empreses. Així mateix, es calcula que més del 25% estaria ja en mans de fons internacionals; a part, dels més de 8.000 MW projectats o en construcció fora de subhasta, un percentatge superior al 60% pertany a grans empreses, que concentren els beneficis i, freqüentment, transmeten la propietat a fons internacionals, remarca.
Anpier estima que durant els pròxims 10 anys es preveu que s’instal·lin al conjunt de l’Estat espanyol 20.000 MW, amb un negoci associat al subministrament d’energia solar de 34.440 milions d’euros durant tota la seva vida útil. I xifres de similar magnitud es registraran al sector eòlic, on hi haurà “idèntiques característiques de concentració de la propietat”. La situació, apunta Anpier, és molt diferent de la resta d’Europa, on s’ha apostat per la generació a instal·lacions d’escala menor.
En definitiva, Anpier defensa la “democratització de la generació solar fotovoltaica”. Destaca que a Espanya es va abandonar aquest format després d’haver-lo instaurat fa una dècada. Només cal recordar, segons Anpier, que els 4.000 MW instal·lats a tot el territori espanyol entre 2007 i 2010 van quedar repartits entre 60.000 titulars, amb gran protagonisme de pimes, autònoms i famílies. Els canvis normatius, dràstics i retroactius, han comportat l’expulsió dels petits propietaris i han funcionat com a barrera insalvable per a les persones que podien mostrar algun interès en una inversió d’aquest tipus, afirma Anpier.
Per acabar, el president d’Anpier, Miguel Ángel Martínez-Aroca, alerta que és vital “impulsar la socialització de la generació solar, fomentant iniciatives empresarials locals, per a la qual cosa resulta essencial tornar la confiança als petits inversors a través de la recuperació de la seguretat jurídica”.
